.JPG)
dijous, 19 de desembre del 2013
divendres, 25 d’octubre del 2013
El nou pots sobre els límits a wordpress!
Gràcies per seguir estant aquí dia a dia! ;)
ON és el límit dels límits?
La fina línia dels límits…
http://marejoveimoderna.com/Gràcies per seguir estant aquí dia a dia! ;)
diumenge, 6 d’octubre del 2013
Avui fa un matí genial, bona temperatura, solet... com que sembla que es troba millor hem anat a passejar pel poble.
Ja fa temps l'Arnau va descobrir la seva ombra, o almenys es va adonar que hi havia algo a terra que es movia amb ell...
Avui ha sigut conscient que aquesta taca de terra és ell!!!! "Mama!!! El nen!!!" anava cridant.
.JPG)
Anava cap al sol i... taxan!!! "Aquí està el nen!!" i es pixava de riure!!!
.JPG)
Durant una bona estona anava rient i passant de la llum a l'ombra i rient sol quan la tornava a veure. L'ha perseguit una bona estona.
M'encanten aquests moments de descoberta i aprenentatge. Sobretot poder-los descobrir al seu costat.
Un cop més m'ha fet reflexionar i redescobrir el món amb ell, el meu petit príncep que se'm fa gran!
.JPG)
divendres, 27 de setembre del 2013
Des del llit i amb el rotllo de paper de vàter al costat! Estic súper refredada... Al llit tot el matí :(
Que passa quan una SuperMami està malalta? Q
(que es fot) Tenim dret a posar-nos malaltes? Sí clar. Dret tenim, però temps per estar al llit? Per reposar? No gaire...
Ahir ja em trobava fatal. Tot i així vaig anar a treballar a l'escola on hi ha el cultiu de virus. Vaig anar a buscar al petit príncep i encara que jo estava al 50%, ell em necessita al 100%.
La iaia també està malalta i el papa treballant a tope. Així que només quedo jo, dopada d'iboprufé i paracetamols i.... ha jugar, berenar, jugar, banyar, fer i donar-li sopar, tornar ha jugar, posar-lo a dormir...
Sort que aquesta nit ell l'ha dormit d'una tirada. He sigut jo la que no he pogut dormir.
Sempre és una merda trobar-se malament o estar malalts, però quan ets mami és el pitjor que et pot passar, perquè ser mama no es pot deixar aparcat per uns dies fins que estiguis recuperada. Has d'estar al peu del canó dia i nit sigui com sigui. Així que espero que sigui la primera i última grip de l'any jeje
A més a més... demà hi ha la gala dels Premis Bloc de Catalunya 2013, soc finalista i vaig anar de compres amb les amigues per tenir un súper modelet per posar-me!!!!!! És pot ser més gafe?? Posar-se malalta quan tinc un esdeveniment especial on l'Alex i jo anem de nuvis sense el petit príncep!!!
Que aquestes ocasions son mooooooolt escasses!!!!!!
Vaig a veure si el papi em fa alguna cosa de dinar i al llit un altre cop fins que arribi l'Arnau!
Petons i SALUT per tothom que aquestes èpoques son dures pels refredats!
dilluns, 23 de setembre del 2013
Adéu estiu!! Que poc que ha durat... els dies llargs i lluminosos m'encanten... pots fer vida al carrer amb els nens i gaudir de l'aire lliure. És una merda que a les vuit del vespre ja sigui de nit i refresqui. I només és el principi... d'aquí a res a les 6 ja serà ben fosc! ;(
Aquesta època de l'any tots refredats i malalts... no m'estranya, al matí fa fred i al migdia es duplica la temperatura. No se mai com vestir al nen pel matí... si li poso pantaló llarg i màniga llarga després a l'escola s'axixarrarà i si li poso curt em sap greu que passi fred!!! Aixxx!!!!
Com ara el vesteix el papa, cada dia li deixo la roba preparada. Si no malament.... ;) Me'l puc trobar vestit "toti colori"!!
Les mamis tendim ha abrigar molt més del que cal als nens. Sobretot si som fredoliques. Que ens pensem que ells també ho han de ser. Jo si ho soc però l'Arnau no. A vegades em costa ser coherent amb el tema abrigar o no. Si jo tinc fred i crec que ell també n'ha de tenir. I això és molt personal.
A l'escola a vegades em trobo amb nens que porten 3 i 4 capes de roba... i suen com pollets! No tenen més fred que nosaltres, al contrari perquè ells no paren quiets. Així que pensem-ho abans de que semblin cebetes! ;)
Ara ha gaudir de la tardor que també és una bona estació. La castanyada i els panallets, les fires de Girona, els colors torrats, les fulles que cauen dels arbres i les podem agafar per jugar, trepitjar-les...
.JPG) |
| CEL DE TARDOR, POSTA DE SOL. |
Petonets mamis!!!
dissabte, 14 de setembre del 2013
Iaiis??? El meu petit príncep diu: la iaia i el iaii. I així s'ha quedat quan cridem als meus pares! ;)
.JPG)
Ja des de ben petit el meu pare i el meu fill han tingut un vincle molt intens i especial... es tenen devoció mútua. És al·lucinant... si hi ha el iaii no té ulls per ningú més!
Sempre he dit que tinc molta sort de tenir els pares que tinc. Són els meus amics i sempre han estat al meu costat per recolzar-me en tot, m'equivoqués o no. Sempre amb els seus bons consells. Amb ells mai m'he sentit sola. També ens hem barallat moltíssim he! I m'han obligat a fer coses, que en el moment els "odiava", però ara els agraeixo moltíssim!!!!! jejeje!!
Doncs imagineu-vos que si han sigut uns pares 10, son uns avis MIL!
Sempre a punt per jugar amb l'Arnau, fer-lo riure, mimar-lo, consentir-lo... El meu pare s'ha quedat uns quants cops ell sol amb el peque per cuidar-lo.
La iaia... que puc dir?! ES VA CANVIAR EL TORN PER PODER CUIDAR-LO ALS MATINS MENTRE JO TREBALLO!!!!
Ho poso amb majúscules perquè és un sacrifici molt gran encara que ho faci de tot cor i molt a gust.
Ella treballava de 7h a 15h. Ara fa de 9 a 13:30h amb l'Arnau i de 14 a 22h treballant. És admirable! I encara li queda temps per fer algun pitet de tan en tant ;)
Ara que ha començat l'escola bressol al matí tres horetes, es trobaran molt a faltar! L'anirà a buscar per dinar amb ella!
El meu petit príncep s'estima als iaiis amb bogeria, a vegades m'agafa el mobil i me'ls fa trucar per telefon i els acaba de veure!! Ni uns ni els altres poden passar més d'una setmana sense veure's!
Així doncs, per ser tan genials amb mi, amb el meu home que l'han acollit com un fill, i amb el meu peque, es mereixen un post!!!! No creieu? Perquè sort en tenim dels avis he!!
La meva iaia materna, també ha sigut i és una superiaia per mi i pels meus 8 cosins!
Iaia i iaii, gràcies per cuidar-nos i mimar-nos a tots dia a dia, pels sacrificis que heu fet aquests anys i sobretot per ser-hi sempre! Admiro la vostre valentia. Sou uns lluitadors!!!!!
US ESTIMEM!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Per si algú no ha vist alguns dels pitets de la iaia... ;)
dilluns, 2 de setembre del 2013
Maleït Karma!!!!
(és el títol d'un llibre que em vaig llegir fa uns anys i em va agradar molt, us el recomano a totes!)
Però dic això perquè avui, maleeixo el meu karma!!! El primer dia de rutina... El nen es desperta dos cops a la nit, a les 7 de la matinada em sona el despertador, i quasi sense poder obrir els ulls i mig plorant per la tornada a la feina m'aixeco... vaig a treballar i m'alegro per veure a les companyes! El matí va genial... però quan arribo a casa de la meva mare per agafar al nen i el poso dins el cotxe... No s'engega!!!!!!!!!!! Em diu que no llegeix la clau!!!!!!
És una broma?????? Estic morta de son, tinc gana, vull arribar a casa i el cotxe em deixa tirada amb la calor que feia a les 2 del migdia!!!!!!!!!! El nen adormint-se i suant!
A sobre... no tenim segona clau... ha vingut la grua i ara el cotxe està al mecànic... :(
.JPG)
.JPG)
Arrrrgggggggggggg!!!!!! Segur que això amb les claus normals "d'abans" no passava!!!!!!!!!!! Tanta modernitat.... jeje!!!
Així doncs, el primer dia post vacances no podia sortir més rodò... ;)
Adéu supermamis!!! Espero que el vostre dilluns hagi anat millor que el meu!!!!!! Si voleu compartir anècdotes també podeu!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)