diumenge, 27 de gener de 2013

Vençuda pel son!!


És molt dur quan desprès del part portes dies i dies i dies sense dormir més de dos hores seguides i veus que encara et queden molts dies, setmanes i mesos així... sí, compensa i te n’oblides ràpid quan veus aquella carona tan perfecte que has fet, però hi ha moments en que et sents vençuda pel son i ja no pots més!

Recordo algun moment amb ganes de plorar i tot del son que tenia i la impotència... estar donant el pit i anar adormint-me... l’Arnau era com un rellotge per menjar! A les 12, 3, 6, 9... però clar, és una estona menjant, el rotet, es caga i l’has de canviar, i que es torni a dormir, i ja ha passat una hora!!!!!! A tu et queden dos per poder dormir abans que es torni a despertar!!!!!!!!!!!!

La gent et diu: dorm quan dormi ell durant el dia... però jo no estava a casa tot el dia tancada!!! Durant el dia feia coses, anava a passejar amb les amigues pel matí i amb l’Alex a les tardes! I quan va començar a allargar alguna toma, era de les 8 del vespre a la 1...sí, 5 hores però si tu també anaves al llit a les 8...  

Quan veus el teu home allà al teu costat tota la nit dormint i et fa una ràbia!! Sobretot aquell matí quan es desperta i et diu: Avui no s’ha despertat gaire no?? i tu allà amb unes ulleres horroroses i morta de son perquè s’ha despertat molts cops i has dormit poquíssim li fots una mirada que no cal dir res més! O millor no dir res més perquè si obrissis la boca en aquell moment....

Jo he tingut molta sort! L’Arnau de seguida va començar a allargar el son! També influeix molt que als tres mesos vaig començar a donar-li bibis, i com canvia el conte... amb el bibi només es despertava un cop a la nit!!!!!! Era genial!! Com és un golafre i li emplenava més, de seguida va voler només biberons i fora teta!!

I sabeu que?? Per a mi va ser una alliberació perquè l’Alex tb li donava el bibi, així que hi havia nits que podia dormir més estona!!!! I jo que soc una marmota ho necessitava!!
Diuen que pit exclusivament fins els 6 mesos! i sembla un pecat per gran part de la societat aquella mare que no dona el pit! Doncs sí, he pecat! I què? A qui no li agradi que si posi fulles! El meu nen es gran, sa, guapíssim i li agrada menjar de tot!

Sabeu que en penso d'això? Que tot és bo i res és pecat mentre TU que ets la mare et sentis còmode i tranquil·la amb el que fas! Perquè has d'estar a gust amb el teu nen o nena i no deixar que la gent et faci sentir malament per el que fas i les decisions que prens! Sí que és molt bona la llet de pit però també ho és avui en dia l’artificial... sinó que passa amb aquells nens que les mares no tenen prou llet i no els poden donar pit? Creixeran malament o amb algun trauma?? No ho crec!! Ben sans i guapos també!
Així que segons la meva opinió futures mamis, sempre feu el que vosaltres creieu que és lo millor per vosaltres i els peques! Son moltes hores les que passareu plegats i t’has de sentir bé, descansada i amb forces!

Les nits sense dormir son molt dures... i hi ha moments que el son et posseeix i per un moment sembles un ogre...

A mi una nit em va passar no fa gaire, que s’havia despertat no sé quants cops per perdre el xumet... i ja portàvem moltes nits així... un dels cops que es va despertar li vaig cridar perquè s’adormís!! No us podeu imaginar que malament em sentia un segon més tard! Perquè ell no te la culpa... no ho fa per tocar-me els nassos... plora perquè perd el xumet i no el troba i vol que li posi... eren les 5 del matí i no em vaig poder tornar a dormir de la mala consciència... una amiga em va dir que som humanes i que aquestes coses passen... i té raó! La son em va posseir aquella nit!

I per més que ho intentem... les nits són meves... perquè si l’Alex intenta fer dormir al nen, aquest plora, plora i plora... estan “compinxats”!!!! Però no em penso rendir!!!

La meva mare sempre m’explica que quan jo era petita si em despertava a la nit cridant-la i anava el meu pare a veure’m, jo li deia: Tu et dius mama?????? I havia de tornar al llit i aixecar-se ella.... ;)

dilluns, 21 de gener de 2013

Seguir portant el nen enganxat a tu...


Sort que abans que neixès l’Arnau em vaig assabentar que les motxilles per bebès convencionals no son bones pels nens, no respecten la forma de l’esquena i els subjecten per les seves parts… per més bolquer que portin tot el pes recau entre les cames. I sobretot quan els porten mirant cap a fora! Que la curvatura de l’esquena es contraria a la que haurien de tenir... i a vegades tenen masses estímuls tan petits!

Em van deixar un mocador elàstic i vaig anar a un taller una tarda quan l’Arnau tenia dos setmanes per saber com posar-lo. L’Alex va venir amb nosaltres, però al veure tantes mares amb tants nens, alguns plorant, altres enganxats a la teta i la calor que feia se’n va anar a esperar-nos al bar...
Queda ben agafat al teu cos i respecta molt la seva forma de granoteta de recent nascut. Sent el teu cor, la teva olor... a l’Arnau i a mi ens encantava i ens encanta anar així. 
Per anar pel carrer gairebé sempre va en el cotxet. Però sempre porto el portanadó a sobre per si el vull agafar una estona en braços.

Per casa el vaig utilitzar moltt, per fer la feina, el dinar... i era posar-lo i quedar-se adormit!!




11 mesos!
5 mesos i d'excursió!

A partir dels 5 mesos vaig canviar el mocador per la motxilla ergonòmica, on va totalment assegut i amb la curvatura d’esquena que els toca. La fem servir molt, encara ara que té quasi l’any! Llàstima que pesa molt i acabo amb l’esquena destrossada!

Ho heu de provar perquè per mi és genial portar el nen així.
Diuen que també va molt bé per als còlics.

Com que l’Arnau es un grandullón, i a sobre tinc els nens de l’escola que també els agafo molt en braços, tinc l’esquena tocada i vaig a fer-me massatges un cop al mes i a l’osteòpata... bé, a l’osteòpata hi anava! Ja que vaig anar a topar amb un que té un sentit de l’humor... estrany...    Estava jo allà estirada a la “camilla” amb calcetes i sostens, que ja et sents prou violenta i l’home m’agafa tota la “xixa” de la panxa amb la seva mà i em diu: això que és??? (seràs idiota, li hauria d'haver contestat, esquifit de merda!), en comptes d'això li vaig dir: fa 9 mesos que he parit. I em contesta: doncs fes exercici! Quan???? Com si tingués jo moltes hores lliures al dia...


No hi he tornat més!!!

dimecres, 16 de gener de 2013

El lligam del cordó umbilical




Què difícil és separar-se del nen els primers cops que l’has de deixar... 

No t’imagines a tu sense el nen al costat...

Pensava... on vaig jo va ell i sempre m’he l’he emportat a tot arreu.




  
I de cop i volta el meu home em pregunta: quan anem al cinema?? I jo pensava: al cinema??? Pobret!! He de deixar al nen “solet” per anar al cinema??? Sí, m’encanten les pelis però ara soc mare i també m’agrada estar amb el meu peque!! Clar, com que el pare des del dia 15 de vida ja va a treballar, ja està més que acostumat a separar-se del nen.

I seguit d'això pregunta: bé, i quan va el nen a dormir a la seva habitació??

Al que responc: quan JO estigui preparada!! No m’imaginava al nen a la seva habitació “solet” i a mi sense el nen al meu costat!! Perquè l’Arnau des que va néixer ha dormit a la seva “cuna” sense una barana i enganxada al nostre llit. Quedava just a la mateixa alçada!!
Vaig poder anar convencent al meu home fins als 8 mesos... que ja em va posar un ultimàtum!

Em feia una pena... em vaig muntar una càmera nocturna que ens van regalar que es veu el nen, es sent i fins i tot pita cada cop que el nen es mou! Si si!! Pita!!! Com que es mouen poc a la nit els nens... vaig haver de treure el volum perquè no parava de pitar la màquina. I reconec que la pantalla amb els infrarojos semblava de peli de por, que de cop apareix algú... i em feia una mica de “iuiu” mirar!!

La cosa és que no vaig dormir en tota la nit i l’Arnau sí!! No es va despertar ni un sol cop!!!!
NO EM VA TROBAR GENS A FALTAR!!!! I això, fa mal...

La sort aquesta només va durar una sola nit... va tornar a fer el de sempre, quan perd el xumet plora adormit perquè li posem... i com que dormia a la seva habitació perquè ho volia el seu pare doncs el feia aixecar-se a ell... li feia una cop (patada) i li deia: el nen!! Et toca a tu!!! Va durar 4 dies a la seva habitació!! ;) Torna a estar amb nosaltres! I m’encanta! És més còmode.

Ara dorm amb 3 xumets i tot i així és un comodón i si no els troba no els busca gaire i plora perquè li posi! Aixxxx!! Com desitjo dormir una nit sencera un altre cop!!

Sé que tard o d’hora haurà de dormir a la seva habitació però hi ha temps per tot. 

Segur que als 18 anys ja no vol dormir amb nosaltres!!

dijous, 10 de gener de 2013

Descobrint la gravetat


Avui deixo les anècdotes del meu home per un altre dia, que hi ha unes quantes!! ;) i de meves també he! No us ho penseu que un dia l'Arnau se'm va cagar a sobre mentre el canviava a la falda dins del cotxe... sisisi... i era caca super desfeta quan encara li donava pit... tindria un mes... però ja us ho explicaré bé... 

 L’Arnau ja té 11 mesos i ja fa algunes setmanes que ha descobert que els objectes poden “volar”, cauen a terra, roden... i és molt divertit per a ell. Està descobrint la gravetat.

Tots els objectes que estan al seu abast, que son molts, es poden llençar. Comença a veure el pes diferent de les coses, els sorolls que fan al xocar contra terra, van més lluny o més a prop, alguns voten, cauen endavant o endarrere seu i els ha de buscar amb la mirada. Són moltes coses que està aprenent amb el simple fet de llençar un objecte.

L’Arnau està descobrint la seva força i nosaltres la nostra paciència! ;) Perquè quan ja has recollit la mateixa cosa de terra més de 10 cops la llençaries tu per la finestra. L’objecte he!!!!

També és una manera de cridar l’atenció... ell llença l’objecte i tu el reculls, ell llença tu reculls, ell llença tu reculls, ell llença tu reculls ... i posa a proba la teva capacitat de tenir paciència i de com cultivar-la.

A més com que som pares moderns i volem un fill amb personalitat... aquí el tenim! Contra més li dius més llença el que tingui a la mà i si li treus fa un crit de ràbia que el senten fins a figueres... se m’acaba escapant el riure per molt que intenti aguantar-me. Aquí al meu home, que se li acaba la paciència abans que a mi, ja té tots els pels de punta! I els que el coneixeu ja sabeu que això és una mica difícil.

Sí, està aprenent moltes coses amb el sol fet de deixar caure el xumet, el nino, el comandament de la televisió, etc.  tot el que pugui estar al seu abast.

I jo em pregunto:  fins a quin punt deixem que descobreixin com poden llençar els objectes? Perquè no vull que privar-lo d’aquest super aprenentatge, però tampoc que acabem bojos i amb tot el pis trencat!! ;)

Estem posant límits. Tot i que us diré un secret... m’encanta que el meu petit príncep em prengui el pel i consentir-lo!! sssshhhhhhh






Perquè gaudeixi llençant...









dimarts, 8 de gener de 2013

Voler tenir també un home modern


Som mares joves i volem ser modernes. Volem criar uns fills moderns, autònoms, feliços, sociables, capaços de prendre les seves decisions, jugar amb ells, marcar-los uns límits perquè no ens prenguin el pel i volem seguir tenint vida social i treballant (mitja jornada per estar amb els nens).

A més de tot això volem portar una casa ben neta i cuidada i que sigui compartit tot amb l’home això sí!! Perquè no volem que ens passi com les nostres mares o avies que ho havien de fer tot elles. Volem compartir les tasques de cuidar als fills i de la neteja de casa. Però que il·luses que som... la genètica no canvia i els homes segueixen sent homes per més que ens esforcem en intentar canviar-ho. Però això no vol dir que hem de donar la batalla per perduda.

Tinc 28 anys i vaig tenir a l’Arnau amb 27, treballo en una escola bressol des de ja fa uns quants anys i veus mares, nens i com son uns i altres i com actuen entre ells… a mi m’encanten els nens i sempre he tingut molt clar que en tindria i si podia ser jove millor. Per sort tinc un home que ajuda... em puc sentir afortunada...

Ells ajuden sí, però abans de sortir de casa penseu que miren si hi ha tot el que es necessita a la bossa del nen?? (tovalloletes, bolquers, roba de recanvi per aquelles caques que queden ben pringats o per les glopades, pitets, el gorro o la jaqueta, aigua, el xumet....) això és feina teva, no es que ho facin en mala intenció, simplement ni tan sols els passa pel cap... ah! Que no van sols els bolquers a la bossa?? Deuen pensar. Sinó arribes a lloc i vas a canviar al nen i sorpresa!! No hi ha tovalloletes!! I a sobre la culpa serà nostre per no haver-ne posat!

Jo que em considero mare moderna, l’altre dia em vaig trobar demanant al meu home si us plau, si podia fer la papilla de verdures del nen perquè no havia tingut temps i buscant diversos arguments i excusant-me del perquè no l’havia fet encara i de cop i volta vaig parar en sec i li vaig dir: Si home!!! Perquè m’he d’excusar?? També és feina teva que el nen estigui alimentat així que la fas i punt.
Sabeu quina va ser la seva resposta: no se fer-la!!!! Aix sí... resulta que tenim homes tontets no?? Doncs no, jo estic amb un home que considero molt intel·ligent i així li vaig dir. Que com el considerava molt intel·ligent si jo li explicava segur que la faria i sortiria boníssima. I feta amb la babycook que és un moment.

Quan vaig tornar a casa, el meu fill que es un golafre no havia menjat la verdura, que estrany vaig pensar... resulta que havia llençat tot el suc que es fa i havia triturat la verdura amb el pollastre i estava suer sec peruè el nen s’ho pogués menjar. Clar, pobre de mi, em vaig saltar aquest pas perquè ho vaig donar per fet que es tritura amb el suc de bollir-ho.

Aquí ens teniu, a mi amb els meus homes!