dimarts, 8 de gener de 2013

Voler tenir també un home modern


Som mares joves i volem ser modernes. Volem criar uns fills moderns, autònoms, feliços, sociables, capaços de prendre les seves decisions, jugar amb ells, marcar-los uns límits perquè no ens prenguin el pel i volem seguir tenint vida social i treballant (mitja jornada per estar amb els nens).

A més de tot això volem portar una casa ben neta i cuidada i que sigui compartit tot amb l’home això sí!! Perquè no volem que ens passi com les nostres mares o avies que ho havien de fer tot elles. Volem compartir les tasques de cuidar als fills i de la neteja de casa. Però que il·luses que som... la genètica no canvia i els homes segueixen sent homes per més que ens esforcem en intentar canviar-ho. Però això no vol dir que hem de donar la batalla per perduda.

Tinc 28 anys i vaig tenir a l’Arnau amb 27, treballo en una escola bressol des de ja fa uns quants anys i veus mares, nens i com son uns i altres i com actuen entre ells… a mi m’encanten els nens i sempre he tingut molt clar que en tindria i si podia ser jove millor. Per sort tinc un home que ajuda... em puc sentir afortunada...

Ells ajuden sí, però abans de sortir de casa penseu que miren si hi ha tot el que es necessita a la bossa del nen?? (tovalloletes, bolquers, roba de recanvi per aquelles caques que queden ben pringats o per les glopades, pitets, el gorro o la jaqueta, aigua, el xumet....) això és feina teva, no es que ho facin en mala intenció, simplement ni tan sols els passa pel cap... ah! Que no van sols els bolquers a la bossa?? Deuen pensar. Sinó arribes a lloc i vas a canviar al nen i sorpresa!! No hi ha tovalloletes!! I a sobre la culpa serà nostre per no haver-ne posat!

Jo que em considero mare moderna, l’altre dia em vaig trobar demanant al meu home si us plau, si podia fer la papilla de verdures del nen perquè no havia tingut temps i buscant diversos arguments i excusant-me del perquè no l’havia fet encara i de cop i volta vaig parar en sec i li vaig dir: Si home!!! Perquè m’he d’excusar?? També és feina teva que el nen estigui alimentat així que la fas i punt.
Sabeu quina va ser la seva resposta: no se fer-la!!!! Aix sí... resulta que tenim homes tontets no?? Doncs no, jo estic amb un home que considero molt intel·ligent i així li vaig dir. Que com el considerava molt intel·ligent si jo li explicava segur que la faria i sortiria boníssima. I feta amb la babycook que és un moment.

Quan vaig tornar a casa, el meu fill que es un golafre no havia menjat la verdura, que estrany vaig pensar... resulta que havia llençat tot el suc que es fa i havia triturat la verdura amb el pollastre i estava suer sec peruè el nen s’ho pogués menjar. Clar, pobre de mi, em vaig saltar aquest pas perquè ho vaig donar per fet que es tritura amb el suc de bollir-ho.

Aquí ens teniu, a mi amb els meus homes! 

4 comentaris:

  1. Jajaja, m'ha encantat llegir el teu primer post. La veritat és que em sembla que jo també hauria llençat el suc la primera vegada! Un petonàs i endavant amb la teva nova iniciativa! ;-)

    ResponElimina
  2. Que guay anais! L evolucio es poder raonar les coses i poguer entendre els altres punts de vista! Sou uns super papis i caminant es fa el cami! Ja soc fan del teu blog! A pel 2n post?? Muaaaa

    Ursu

    ResponElimina
  3. Anais, a casa pasa exactament el mateix!!!jeje
    Anims i molta força!!!

    ResponElimina
  4. Anais estic super orgullosa de tu i del teu nou projecte, com ja saps t'estimo un munt i estic segura que sera un gran exit per que ets una mare jove, moderna i lluitadora.
    Un petonas nina

    ResponElimina

Animeu-vos a dir la vostre!