Som mares joves i volem ser modernes. Volem criar uns
fills moderns, autònoms, feliços, sociables, capaços de prendre les seves
decisions, jugar amb ells, marcar-los uns límits perquè no ens prenguin el pel
i volem seguir tenint vida social i treballant (mitja jornada per estar amb els
nens).
A més de tot això volem portar una casa ben neta i
cuidada i que sigui compartit tot amb l’home això sí!! Perquè no volem que ens
passi com les nostres mares o avies que ho havien de fer tot elles. Volem
compartir les tasques de cuidar als fills i de la neteja de casa. Però que il·luses que som... la
genètica no canvia i els homes segueixen sent homes per més que ens esforcem en
intentar canviar-ho. Però això no vol dir que hem de donar la batalla per
perduda.
Tinc 28 anys i vaig tenir a l’Arnau amb 27, treballo en
una escola bressol des de ja fa uns quants anys i veus mares, nens i com son
uns i altres i com actuen entre ells… a mi m’encanten els nens i sempre he
tingut molt clar que en tindria i si podia ser jove millor. Per sort tinc un
home que ajuda... em puc sentir afortunada...
Ells ajuden sí, però abans de sortir de casa penseu que
miren si hi ha tot el que es necessita a la bossa del nen?? (tovalloletes,
bolquers, roba de recanvi per aquelles caques que queden ben pringats o per les
glopades, pitets, el gorro o la jaqueta, aigua, el xumet....) això és feina
teva, no es que ho facin en mala intenció, simplement ni tan sols els passa pel
cap... ah! Que no van sols els bolquers a la bossa?? Deuen pensar. Sinó arribes
a lloc i vas a canviar al nen i sorpresa!! No hi ha tovalloletes!! I a sobre la
culpa serà nostre per no haver-ne posat!
Jo que em considero mare moderna, l’altre dia em vaig
trobar demanant al meu home si us plau, si podia fer la papilla de verdures del
nen perquè no havia tingut temps i buscant diversos arguments i excusant-me del
perquè no l’havia fet encara i de cop i volta vaig parar en sec i li vaig dir:
Si home!!! Perquè m’he d’excusar?? També és feina teva que el nen estigui
alimentat així que la fas i punt.
Sabeu quina va ser la seva resposta: no se fer-la!!!! Aix
sí... resulta que tenim homes tontets no?? Doncs no, jo estic amb un home que
considero molt intel·ligent i així li vaig dir. Que com el considerava molt
intel·ligent si jo li explicava segur que la faria i sortiria boníssima. I feta
amb la babycook que és un moment.
Quan vaig tornar a casa, el meu fill que es un golafre no
havia menjat la verdura, que estrany vaig pensar... resulta que havia llençat
tot el suc que es fa i havia triturat la verdura amb el pollastre i estava suer
sec peruè el nen s’ho pogués menjar. Clar, pobre de mi, em vaig saltar aquest
pas perquè ho vaig donar per fet que es tritura amb el suc de bollir-ho.
Aquí ens teniu, a mi amb els meus homes!
Jajaja, m'ha encantat llegir el teu primer post. La veritat és que em sembla que jo també hauria llençat el suc la primera vegada! Un petonàs i endavant amb la teva nova iniciativa! ;-)
ResponEliminaQue guay anais! L evolucio es poder raonar les coses i poguer entendre els altres punts de vista! Sou uns super papis i caminant es fa el cami! Ja soc fan del teu blog! A pel 2n post?? Muaaaa
ResponEliminaUrsu
Anais, a casa pasa exactament el mateix!!!jeje
ResponEliminaAnims i molta força!!!
Anais estic super orgullosa de tu i del teu nou projecte, com ja saps t'estimo un munt i estic segura que sera un gran exit per que ets una mare jove, moderna i lluitadora.
ResponEliminaUn petonas nina