dijous, 28 de febrer de 2013

La connexió que sento amb el meu petit príncep...

Estic a l'habitació amb el meu petit príncep que ja dorm... està al seu bressol amb un pipo a la boca i un altre a la mà i se'l va canviant! Així no es desperta tans cops a la nit... 
Aquesta nit passada quan ha sonat el despertador no m'ho podia creure!!! He dormit tota la nit seguida!!! Per fi!!! Li he hagut de preguntar a l'Alex si ell s'havia aixecat pel nen sense que jo m'adonés... (cosa molt rara) i m'ha dit que no, que havíem dormit tota la nit els tres!

És curiós la connexió que tenim amb els nostres petitons i petitones... l'Arnau estava al llit que no es podia dormir i anava somicant, li he posat la mà a sobre i segons més tard ja respirava profundament... m'ha passat molts cops... només amb acaronar-lo, amb tocar-lo suaument es queda adormit! Bé, també hi ha cops que no funciona i m'aparta la mà...(això fa mal, jeje). 

Pensant ara en aquest moment tan especial, m'ha fet recordar alguns dels moments màgics i especials que he sentit des que em vaig quedar embarassada...

La primera vegada que vaig notar que es movia dins meu... després de cridar un gol d'en Messi. Ho recordo perfectament, algo estrany i meravellós que em va fer plorar d'emoció.

La primera vegada que se'm va moure tota la panxa perquè canviava de posició. 

Quan ell tenia singlot i em botava la panxa.

Quan em va somriure...

Quan t'allarga els braços per primer cop perquè l'agafis.

La primera vegada que crida MAMA a consciència des de lluny...

Aquests son alguns dels moments... hi ha de moltíssims! 

Tinc la sort de poder dir que estic gaudint molt del meu petitó... ens passem moltes hores junts, jugant, cantant, ballant, passejant i sobretot mimant-lo!! 

M'encanta aquest nou món amb la meva petita família, cada dia és únic i irrepetible. Aprenc noves sensacions, emocions... i tot i els petits entrebancs com la falta de son... recomano a tothom que li agradin els nens que no ho dubti ni un moment! És fantàstic!




dilluns, 25 de febrer de 2013

Xipi Xipi, Xap!! A l'aigua!!

L'Arnau, com tots els nens, estava calentet i apretadet dins la panxa. El segon dia de vida a l'hospital, ens van dir que tocava bany. Vam agafar les cosetes que necessitàvem i vam anar a que ens ensenyessin com es feia. He de dir que em vaig escandalitzar. No em va agradar gens ni mica.

Van agafar el nen per la panxa amb una sola mà i a sota l'aixeta... com aquell que renta un plat després de dinar  Com va plorar pobret meu! 
Quan ho vam haver de fer nosaltres jo no em vaig atrevir... amb la mà tan petita que tinc per aguantar-lo així, la veritat, em feia por que em rellisqués. Ho va fer l'Alex. 

Quan vam arribar a casa, cada dia l'hora del bany, era un drama. L'Arnau no parava de plorar a la banyera. I crec que va ser per culpa del primer contacte que va tenir amb l'aigua. 
Tinc molt clar que el pròxim fill que tingui no vull que el banyi ningú a sota de l'aixeta amb un raig d'aigua. I menys després de veure aquest vídeo de com banyen a un recent nascut. Mireu-lo si no l'heu vist encara. 

http://www.youtube.com/watch?v=e3moUDBFoL4  Amb quina tendresa tracten al nen. Li donen molta importància a aquest moment.

Poc a poc al meu petit príncep li va anar agradant l'aigua i ara gaudeix moltíssim de l'hora del bany! Això sí... deixem un terra ben moll!!! Perquè juguem amb l'aigua, esquitxem, pica de mans i de peus i s'ho passa d'allò més bé! Jo em poso una tovallola a sobre les cames perquè si m'oblido també em quedo xopa! 

Per això és l'aigua no? per xapotejar, esquitxar, fer bomobolles de sabó, veure com floten les coses o s'enfonsen... i sempre l'aviso una mica abans que sortirem perquè no li vingui de cop i es vagi mentalitzant. Tot i que no ho entén gaire ja ho sap perquè li ensenyo la seva tovallola.

L'hora del bany és un moment molt maco i interactuem molt els dos. 
Tot i que a vegades em fa mandra perquè és tard i estic cansada. Però encara que tingui un mal dia, estigui cansada o passi el que passi, no deixo que res ho espatlli. I respecte al terra ja fregarem el terra quan estiguem, és un moment!

He intentat que banyem al nen un dia cada un... però sense gaire èxit... sí que el papa el banya algun dia quan li demano perquè he de preparar el sopar o perquè li tocaria a ell... però quasi bé sempre ho acabo fent jo! Aquesta lluita tampoc està del tot perduda... jeje!

Hem anat dos dies a la piscina climatitzada a fer aquababy. Li encanta a ell i a mi també! Ja us aniré explicant!


dimecres, 20 de febrer de 2013

El JOC de La Panera Dels Tresors

Avui us vull parlar d'un joc que és 100% recomanable!!! L'Arnau hi ha jugat moltíssim!!! 
És per infants a partir de 6 mesos més o menys fins a l'any. 

És un JOC de DESCOBERTA fet amb materials naturals! 

Els infants poden explorar els diferents materials amb tots els sentits. Sobretot amb les mans i la boca. Ho toquen, s'ho miren, s'ho posen a la boca i ho xupen, s'ho tornen a mirar... Piquen un material amb l'altre i fan diferents sorolls... Coordinen els moviments... Buiden la panera i ho tornen a posar tot a dins... Tenen molta curiositat i sempre acaben agafant allò que més els agrada!

És un joc per fer assegut a terra, així si un material els caus també es senten motivats per anar-los a buscar o almenys intentar-ho... i poden començar a fer desplaçaments, o no! L'Arnau intentava agafar-ho si no hi arribava agafava un altre cosa i es quedava tan panxo! Com és tan "paxorra" no ha gatejat!

La panera ha de ser de vímet, estable perquè s'hi puguin repenjar sense que es tombi, no molt alta que puguin veure i agafar bé tots els objectes. 

Els objectes han de ser de fusta, vímet, metall, palla, objectes naturals, etc. Hi que hi hagi forces coses dins. Per poder triar i remenar!!

Un exemple de materials: pinyes, pinzells, esponges naturals, embuts, mà de morter petit  de fusta, motllos de silicona, llimones seques, brotxa d'afaitar, mirall petit, petxines, taps de suro, respall dents, ouera, sonalls, flamera, cadenes (a les ferrateries hi ha), clauer, alguna cosa que porti escallarings...


A mi m'encantava observar-lo mentre hi jugava, i s'hi passava molta estona descobrint els diferents objectes.

Jo li vaig regalar a una amiga per la seva filla que també la va fer servir molt.

Una cosa sí ens ha de quedar clara: TOT s'ho posaran a la boca i és el que han de fer. Així que si hi ha algun material que no ho veieu clar no li poseu (per no haver-lis de dir que s'ho treguin de la boca). Estigueu presents quan hi juguin.


P.D. També em podeu seguir al facebook:  https://www.facebook.com/marejoveimoderna

















dissabte, 16 de febrer de 2013

Dona - Mare - Infermera

Dona?? Naixem sent dona...
Mare?? Anem aprenent sobre la marxa... anem buscant estratègies i arribant a acords...
Però INFERMERA?? qui coi t'ensenya a ser infermera?! 

Se't posa malalt el nen... ara mocs, ara tos seca, tos tova, bronquitis, otitis... 

Ara li puja la febre i té tremolors... li dones l'apiretal i et vomita a sobre... i què has de fer??? la febre va pujant el nen que no tolera l'antiestamínic i a sobre està tan tapat que li costa respirar... Tot això passa l'únic dia de l'any que el teu home marxa dos dies fora i estas sola amb el nen... Llei de Murphy diuen?! Jo en dic llei de la Gran Putada!!
Menys mal que tenim bons instints de dona i de mare!

Com que ja havia tingut bronquitis abans, tenia a casa el ventolín i li vaig poder donar. Quan vam anar al metge a les 8h del matí efectivament! Bronquitis un altre cop...

Sort que tinc una bona amiga que és la nostre infermera personal... i la truquem cada cop que tenim algun dubte, però si és de matinada truco al 061 que hi ha un metge per fer consultes!

L'Arnau pobre, cada cop que li surt una dent agafa un bon refredat que acaba amb una bronquitis... 

Quan vaig anar al curs de massatge infantil em van dir que tota l'energia del cos es concentra en la boca quan surten les dents i el cos es queda sense defenses i és quan es posen malalts... 

I que passa amb les nits quan estan malalts?? Aquestes sí són dures... per mi les pitjors. 
Estàs preocupada perquè es troba malament... però i tu? Portes nits sense dormir i les estones que dorms és mig asseguda i amb el nen que pesa 10kg a sobre... amb molt mal d'esquena i ganes de plorar quan et sona el despertador a les 7 del matí per anar a treballar... 
Vas tot el dia cansada, esgotada i irritable... amb qui ho pago? amb el pobre Alex que quan va arribar a les vuit del vespre em vaig posar a plorar com una magdalena perquè estava tan, tan, tan cansada que ja no podia més... 

I quan estàs en aquest punt de cansament i irritabilitat és el dia que el peque et posa més a proba i t'ho posa tot molt difícil .. no vol menjar, et tira tot per terra, t'escup el xarop...

Per sort, tinc un home que m'ajuda a les nits quan ja no puc més i porto hores desperta amb el nen als braços, l'agafa ell encara que plori per intentar-lo adormir... i molts cops ho aconsegueix... potser al cap d'una hora d'estar de peu balancejant al nen per casa... 
És molt dur quan estan malalts en tots els aspectes... 

Quan ja es van recuperant... "No me duele mi niño porqué enfermó, sino la tontería que le quedó" això m'ho diu sempre la meva mare, i a ella li deia la seva! Perquè volen seguir dormint en braços, al teu llit, a sobre teu tot el dia... que els mimis tan com quan han estat malalts! I això que jo el mimo a més no poder ;) 

Son tan llestos aquests petits genis! És admirable com sent tan petits sàpigan tan... aprenen moltes coses en molt poc temps! 


dissabte, 9 de febrer de 2013

Explosió d'amor i felicitat... El Part!

Fa just un any estàvem entrant a l'hospital... Recordo que feia moltíssima fred el 9 de Febrer del 2012.

Va ser un dia llarg però el més feliç de les nostres vides... 

Quin mal amb les contraccions! L'Alex em deia: molt bé no crides ni res!! Com volia que cridés si no podia ni parlar del mal que em feia!! Això sí, quasi li mossego la mà de ràbia! Pobrets! El que han d'aguantar allà plantats que no saben que fer... anava controlava tota l'estona el bateg del cor del nen i les contraccions... i avisant la llevadora si necessitàvem alguna cosa.

Vaig passar d'estar de 3 cm de dilatació a 7 en una hora!!!! 
Si es despisten no tenen temps de posar-me l'epidural i jo tenia claríssim que la volia! No hagués pogut parir amb aquell dolor tan bèstia que sentia! Admiro les dones que tenen parts naturals, de veritat! Jo sóc massa fleuma per aguantar el dolor.

Quan vaig trencar aigües estava de peu i vaig fer un super bassal al terra de l'habitació! Va ser una sensació especial, però ho recordo vagament perquè estava saturada de dolor en aquell moment.

Un cop em van posar l'epidural vaig tornar a somriure, a parlar amb l'Alex, a trucar a la gent per dir que estàvem de part... i vaig poder gaudir molt! 

La llevadora dient-me: empuxa, empuxa, va, va, va, més, més, més, més, va, va, va... i a tu que se t'acaba l'aire, però tens tantes ganes d'ajudar a sortir al teu petitó i per fi tenir-lo entre els teus braços, que agafes aire ràpidament i a seguir apretant!!! 
Tres apretades i ja vaig veure el cap i me'l van posar a sobre! Quin moment més màgic i meravellós! Com vaig plorar... era tan petit i tan perfecte... 

Vaig mirar a l'Alex que també plorava i em vaig adonar que érem una família! Quina emoció!

El papi va tallar el cordó umbilical ràpidament perquè vam ser donants! Sí, és algo per pensar. Ja que per desgràcia hi ha molts nens malalts que gràcies a la sang del teu cordó poden ser salvats! 

Sabeu que és el primer que va dir l'Alex? És igual que el teu pare!!!!!!!!!! Tothom va riure! Ostres, igual que el teu sogre? li deien. ;)
Encara s'hi assembla molt al seu avi, perquè jo també soc igual que el meu pare!

La primera nit ja va dormir enganxat a mi, al mateix llit i me la vaig passar mirant-lo! Com podia ser que aquesta personeta l'hagués fet jo? Sembla increïble!

I ara ja fa un any... un any ple d'emocions i d'experiències noves, ple de felicitat al costat dels meus homes! 


I avui farem una festa perquè fa un any ens va canviar la vida i que tot ha sortit bé i podem celebrar-ho! I som molt afortunats perquè tenim amics i família amb qui poder-ho compartir! 






dimecres, 6 de febrer de 2013

Nostàlgia de l'embaràs

Avui he sentit nostàlgia de l'embaràs... pensant que fa un any estava ben a punt de tenir l'Arnau entre els meus braços...

Quina panxa més immensa que tenia... Normal amb el nen tan gran... 3,850 kg i 54cm!!

Recordo el dia que em vaig fer la proba... primer amb el predictor barat... el de les ratlles (una NO i dos SI) però que passa si surt una de les dos ratlles molt fineta que quasi ni es veu?? Que immediatament envies al teu home a la farmàcia a comprar un altre test!! Aquell que et diu amb lletres si estàs embarassada i les setmanes de gestació!! Així segur surts de dubtes! Ens hauríeu d'haver vist "discutint" per les ratlles. Ell anava saltant d'emoció dient que estava molt clar que hi havia dos, i jo que no ens féssim il·lusions encara perquè no estava clar...  Així que va acabar anant a comprar el test! Va sortir: Embarassada 2-3 setmanes. 

Sabeu que vaig pensar després de saltar d'alegria?! Quin pal!! Esperar 9 mesos per tenir-lo!! Amb lo impacient que soc!! 

Però he de reconèixer que a part de llarg i pesat... és increïble, màgic, fascinant... com vaig plorar el primer cop que vaig sentir-lo dins meu! Quan es movia i se'm clavava a les costelles...  quan escoltava el bateg del cor a les ecos... 

I també el malestar del primer trimestre... cada embaràs és un món i jo amb les nàusees ho vaig passar fatal... al matí era horrorós quan m'aixecava del llit .. però amb les olors era insuportable! 
Pobre Alex, tenia un desodorant que em feia un fàstic... si se'l posava no es podia apropar a mi perquè em posava a vomitar!! I el pobre havia de canviar-se la roba... Mira que li deia que no el fes servir més, però ell tossut!Vam haver de canviar el sabó del cos, les pastilles de rentaplats, les cremes... i si passava pel carrer i sentia alguna olor que no m'agradés, ja estàvem liats amb les arcades!!!! Alguna vegada vaig passar vergonya perquè no ho podia controlar...
La feina que vaig tenir per aixecar-me amb els texans...


Cap al final de l'embaràs per sortir del cotxe, 

aixecar-te del sofà, posar-te les sabates... 

la feina es teva!! Fins i tot costa posar-te 

les calces!!! ;)





I les nits??? Ara tens pipi, ara et fan mal les costelles dretes i et gires, ara et fa mal el costat esquerra, ara el nen no para de moure's, tornes a tenir pipi, t'adorms, somies amb el part, ara t'agafa una rampa a les cames... qüestió que ja ha passat la nit i no has pogut dormir més de dos hores seguides... i el que t'espera!!!!!! Inconscientment un dia vaig pensar: quan pareixi ja dormiré bé! La felicitat em va durar un segon perquè quasi instantàniament vaig saber que no seria així perquè l'Arnau cada tres horetes a menjar!! Vaig voler plorar per no saber quan tornaria a dormir una nit sencera! 

I millor no parlem dels canvis del cos, el cul enorme, les cuixes, la cara inflada, les estries als pits tot i estar 9 mesos pringada d'oli d'ametlles... 

El consell d'una marmota com jo: dormiu molt mentre pogueu!!!!





dilluns, 4 de febrer de 2013

Documental i article recomanats!

Ahir a la sexta van parlar al programa de Salvados, sobre l'educació, i val molt la pena mirar-ho, reflexionar i posar-nos mans a l'obra per intentar canviar aquí també les coses i que la gent, polítics i societat en general, prengui veritable consciencia de la importància de l'educació dels més petits! I que és de vital importància que els primers mesos de vida els passin amb els pares, sobretot amb la mare... i no estic parlant de només els 4 mesos de maternitat que tenim ara mateix aquí al nostre país... 
Desitjaria poder veure com algún dia al meu petit país es valora l'educació com a Finlàndia...

I aquest article que m'agrada molt tot! Però m'agradaria que reflexionéssiu sobre el tall que parla de sortir al carrer!! Què aquí sembla que quan fa mal temps ens hem de quedar sense pati i tancats dins les escoles, cases... 

http://www.elperiodico.com/es/noticias/opinion/hannu-arvio-finlandia-nino-pasa-horas-sentado-aqui-2300482

Se'm fa gran!

Aquesta nit passada l'Arnau ha dormit a la seva habitació!! I ha anat prou bé! 
Reconec que he tornat a passar la nit molt desvetllada pendent d'ell... sembla mentida que em faci tanta pensa que dormi solet a la seva habitació...

L'Alex roncant com si res, molt feliç ell per estar els dos sols... i jo amb un ull obert tota la nit!!
Vam decidir portar-lo ahir al matí perquè ara ja feia unes nits que només es despertava un cop a la nit perquè perdia el xumet! Aquest cop ni altaveus que petin tota la nit, ni càmeres ultrasons terrorífiques ;)
Això sí, ens hem aixecat un cop cada un! Quan li tocava a l'Alex patadeta i que s'aixeques també ell! El que passa és que com tenen aquest acord privat els nens amb els pares... no serveix gaire de res que s'aixequi ell... fins que no hi he anat jo no s'ha tornat a dormir!!

Com s'ho deuen fer els pares per enredar-los?! ;) O és que ho fem massa bé?? Que deu pensar l'Arnau? "vull la mama que em mima més i li prenc més el pel! Al papa no l'enredo tant".

Tinc un sentiment contradictori amb aquesta decisió. Per una part estic contenta i per l'altre com melancòlica... se'm fa gran!!!!! 


L'Alex sempre em diu: aquest nen és un mimat!! I que?? M'encanta mimar-lo!! És el que toca no? I penso que el mimo però no el consenteixo en tot! Hi ha uns límits i unes normes... poques de moment però hi son i li ensenyo a complir-les! Perquè no vull tenir un nen salvatget i que faci tot el que li doni la gana... vull un nen amb personalitat! i us asseguro que la té! Té molt clar el que vol i el que no vol i això m'apassiona d'ell! Tot i que a vegades m'he de girar per riure quan intento posar-me seria! Li queda una setmana per fer l'any i ja es fa entendre molt bé!  

I amb el menjar??? Ja vol menjar tot sol i encara que queda ell i tot el que l'envola ben pringat perquè no deixar-li fer? No dic que vull un nen autònom? Doncs a netejar s'ha dit després dels àpats! Jo se d'alguns que se'ls posen els pèls de punta quan ho veuen! Però a mi m'encanta veure'l gaudir tant! A de tocar el menjar amb les mans, l'ha de sentir, saber la temperatura, el tacte del menjar entre els dits... i així també estarà aprenent un munt de coses amb cada menjar diferent! (fred, calent, líquid, grumolls, sòlid, aspre, llefiscós...) l'experimentació amb el propi cos és la millor manera d'aprendre! no creieu?!

Què bo!!!!