dijous, 28 de febrer del 2013

La connexió que sento amb el meu petit príncep...

Estic a l'habitació amb el meu petit príncep que ja dorm... està al seu bressol amb un pipo a la boca i un altre a la mà i se'l va canviant! Així no es desperta tans cops a la nit... 
Aquesta nit passada quan ha sonat el despertador no m'ho podia creure!!! He dormit tota la nit seguida!!! Per fi!!! Li he hagut de preguntar a l'Alex si ell s'havia aixecat pel nen sense que jo m'adonés... (cosa molt rara) i m'ha dit que no, que havíem dormit tota la nit els tres!

És curiós la connexió que tenim amb els nostres petitons i petitones... l'Arnau estava al llit que no es podia dormir i anava somicant, li he posat la mà a sobre i segons més tard ja respirava profundament... m'ha passat molts cops... només amb acaronar-lo, amb tocar-lo suaument es queda adormit! Bé, també hi ha cops que no funciona i m'aparta la mà...(això fa mal, jeje). 

Pensant ara en aquest moment tan especial, m'ha fet recordar alguns dels moments màgics i especials que he sentit des que em vaig quedar embarassada...

La primera vegada que vaig notar que es movia dins meu... després de cridar un gol d'en Messi. Ho recordo perfectament, algo estrany i meravellós que em va fer plorar d'emoció.

La primera vegada que se'm va moure tota la panxa perquè canviava de posició. 

Quan ell tenia singlot i em botava la panxa.

Quan em va somriure...

Quan t'allarga els braços per primer cop perquè l'agafis.

La primera vegada que crida MAMA a consciència des de lluny...

Aquests son alguns dels moments... hi ha de moltíssims! 

Tinc la sort de poder dir que estic gaudint molt del meu petitó... ens passem moltes hores junts, jugant, cantant, ballant, passejant i sobretot mimant-lo!! 

M'encanta aquest nou món amb la meva petita família, cada dia és únic i irrepetible. Aprenc noves sensacions, emocions... i tot i els petits entrebancs com la falta de son... recomano a tothom que li agradin els nens que no ho dubti ni un moment! És fantàstic!




3 comentaris:

  1. Sí, és veritat... hi ha tants moments especials... per a mi, potser el més emocionant va ser el dia que la Llum i en Biel es van somriure l'un a l'altre per primera vegada, conscientment. Va ser com "Ah, així que ets TU... sempre has sigut TU!" aquest dia vaig plorar molt, encara ara ho recordo i se'm posa la pell de gallina. Gaudeix d'aquest camí meravellós que és la maternitat, bonica meva... si tu la gaudeixes l'Arnau també ho farà.

    ResponElimina
  2. Llegint aquestes coses encara m'entra mes impaciencia en que m'arribi el moment, es preciós això que has escrit!
    Una abraçada ^^

    ResponElimina
  3. Que maco... m'emociono i tot i no he sigut mare ni tinc intensió de ser-ho a curt termini però llegint el que escrius aquest instint maternal que totes portem dins se'm remou... Però de moment no tinc intensió de deixar-lo despertar més ;). Continuarem disfrutant de l'Arnau com a únic príncep (de moment) del nostre entorn més proper.

    ResponElimina

Animeu-vos a dir la vostre!