dimecres, 13 de març del 2013

Aprendre a cedir...

Molts cops ens queixem que si els nostres homes (que volem que siguin moderns) no ens ajuden, que sí tota la feina ens la carreguem nosaltres, que no banyen als nens, no els posen a dormir, no fan les papilles, ni menjars, no els consolen... Però cedim sempre?? Deixem que carreguin ells amb la meitat de la feina?? O ens pensem que ho farem millor nosaltres i els deixem en un costat, mentre anem renegant enfadades...

A mi m'ha passat algun que altre cop... per exemple a la nit, quan li toca aixecar-se a ell perquè plora el nen... sí, hi va, però amb son i de mala lluna... i en comptes de calmar-lo el nen plora més i més... i jo que estic al llit em vaig posant més i més nerviosa!! Una part de mi diu: esperat!! Ho ha de solucionar ell! I l'altre pensa: pobret meu, com plora! Aixecat i calma'l!! I tinc una lluita interior que sí o sí em desvetllo igual que si m'hagués aixecat des d'un començament! Molts cops l'acaba calmant i d'altres m'acabo aixecant... 

És difícil a vegades deixar-los fer sense estar vigilant nosaltres des d'un foradet... oi?! 

L'altre dia li dic al papi: estigues tu pel nen que vaig a preparar-li la papilla del sopar... i mentre tallava les verdures sentia al nen rondinar... Jo des de la cuina li anava dient: Arnau que et passa? I ja em poso de mala llet, perquè el seu pare està davant d'ell al sofà amb la tablet... i em diu: no li passa res!!! I segurament té raò, no li passa res greu! Simplement li passa que vol que juguis amb ell! Per això rondina, per cridar l'atenció... perquè t'estima i et vol per ell.

Jo no puc sentir al nen aixi rondinar i fer com si res... Suposo que és l'instint de mare... 

Segueixo dient que la lluita encara no està perduda ;) 

Les mamis també hem d'aprendre a cedir. Sobretot aprendre que no tothom veu les coses com nosaltres... No patim de la mateixa manera pares i mares... ells també ho fan lo millor que poden i saben... val, a vegades segur que sabrien molt més...  però poc a poc!

Ànims super mamis!!!!








1 comentari:

  1. Hola Anais!!!!m'ha ft molta gracia el teu blog!es com el meu xo en una etapa mes avançada!!el meu es d kda setmana d l'embaras!et dxo el link aviam que et smbla...http://embarassada.blogspot.com.es/?m=1

    molts animsx les llargues nits i que seguiu tan feliços!!!

    ResponElimina

Animeu-vos a dir la vostre!