La caixeta dels tresors pel meu petit príncep...

Ahir em va passar una cosa estranya... més que una cosa, un sentiment...

Quan estava embarassada, una amiga em va explicar que als seus fills els feia una caixa amb cosetes d'ells. I li vaig copiar la idea. 

A l'Arnau des d'abans de nàixer li estic fent una caixa plena de records... Totes les ecos, el llibret de l'embaràs, la pinça del cordó umbilical, el primer xumet, el primer gorro que li vam posar a l'hospital, els primers mitjonets, una carta escrita per la seva padrineta Carme...

Des de fa uns dies quan berenem vol la llibreta i boli de sobre la taula per "dibuixar". Ahir li vaig deixar colors i va fer el seu primer dibuix!!!! Darrere hi vaig escriure una nota explicant-li com ho havia fet. 

De cop el cor se'm va encongir una mica amb un pensament que vaig tenir: i si em passa alguna cosa? i si algun dia ja no hi soc per explicar-li? 

La vida és un misteri i no sabem mai que ens pot passar. Així que vaig agafar paper i boli i li vaig escriure una carta. 

A la carta li explico el perquè d'aquesta caixa, el significat d'algunes de les coses que hi ha a dins, lo molt que l'estimem i lo important que és per nosaltres! També li escric, entre d'altres coses, que desitjo que sigui feliç i pugui gaudir dels petits plaers de la vida. No dels més cars o més luxosos, sinó  d'aquells que moltes vegades se'ns escapen i passem per alt... 

Al acabar la carta em vaig quedar més tranquil·la i la vaig posar dins la caixa!

Ja se que no hem de pensar en aquestes coses... i desitjo que no passi mai, però si passa vull que tingui alguna cosa meva dirigida especialment cap a ell. Pel meu petit príncep!

Un dia li vaig dir a l'Alex: Promet-me que si algun dia em passa alguna cosa, mimaràs moltíssim al nen!!! ;)

T'estimo amb bogeria Arnau

https://www.facebook.com/marejoveimoderna

Categories: cartes, promeses, records, sentiments, vida