.JPG)
Com es pot distorsionar la realitat...
La imatge que tenim de nosaltres mateixos en cada moment és molt relativa...
Jo mai m'havia vist bé... que si tenia panxa, cuixes,"mixelins"... i ara veig les fotos de fa 3 anys i penso: joder! Però si estava boníssima!!!!! jeje.
Costa molt estar contenta amb una mateixa... va a temporades... a dies et veus bé, a dies fatal... intentes fer una mica de dieta... però sense èxit! Perquè acabes menjant el mateix que el peque. Per berenar pà amb formatge, una mica per ell i una mica per mi, les cullerades de iogur, puré, sopa, pasta que sobren, per mi, la galeta que cau a terra, per mi...
L'Altre dia li vaig comprar galetes amb xocolata i l'Alex diu: noooooo!! Que ens les acabarem menjant nosaltres... jo: No Alex! Son pel nen! Però sabeu qui se les va menjar oi?!? ;)
I ara pla sí tinc "mixelins"!! Sí, necessito fer esport i dieta!! Quan?! Pffff quin desastre!! No tinc força de voluntat!! Segur que quan estigui a punt d'arribar l'estiu em motivaré més i a tope!
El cos canvia moltíssim durant l'embaràs... Desitjava no tenir estries... i tot i estar nou mesos pringada d'oli tota jo, als pits sí me'n van sortir... i parlant de pits... sort que m'han quedat prou bé! Perquè de donar pit m'havien quedat una mica com pebrots escalivats i no em feia gens de gràcia!!! Sembla mentida que la pell es pugui estirar tant i tornar al seu lloc...
Fins fa poc guardava a l'armari encara la roba d'abans de l'embaràs, però l'altre dia vaig pensar: sigues realista!! No me la podré tornar a posar... ;) Així que ben guardada, roba nova i apa! A viure i gaudir que són dos dies!! I a qui no li agradi (a mi molts dies) que s'hi posi fulles!!!
Després de tenir el segon fill ja em posaré bé les piles! No?!?!
 |
A part de més "xixa" tinc un bebé preciòs! I això és el que importa!! ;)
Hem d'aprendre a estar contents amb el que tenim en cada moment i poder-ho gaudir... quina cosa tan simple i tan difícil a vegades!
https://www.facebook.com/marejoveimoderna
Tinc 22 anys un fill de 3 anys i un de 18 mesos. He passat de posarme una 36-38 a una 42. Tinc tota la panxa plena d'estries i molt flacida. En els dos embarassos m'he engreixat un total d'11 kg.M'es molt dificil acceptaro. Pero per mes que vull, em.costa molt fer dieta d'esport ja ni parlarne. Amb els meus peques i la feina no tinc temps. Em sento deprimida amb el meu cos. Menys mal que quan els veig a ells s'em passa tot. Anims mamas del mon. Tot te sol.lucio.
ResponEliminaEndavant i ànims que ara toca gaudir del que sou: supermamis! ;)
ResponEliminaTu rai carinyo que la bellesa et surt del teu interior! Sempre seràs guapa, tens els mateixos gens que el teu papi no ho oblidis ;)
ResponEliminaostres noia, tinc un post escrit des de fa dos mesos molt semblant a aquest jajajaja com es nota q totes pensem el mateix.
ResponEliminaa veure quan el penjo.