dimarts, 30 d’abril de 2013

Per cagar-se de riure... ;)

Pensava: Que ràpid passa el temps... com és possible que en 15 mesos hagi fet aquest canvi abismal el meu petit príncep?! (i tots els humans). 

Ja fa passes tot sol, entén tot el que li dic, interacciona amb mi, es fa entendre força... es capaç de menjar sol, mastegar... fa res era tan petit i indefens... no aguantava ni el cap! ;) Ara ja és tot un homenet! I NOMÉS té 15 mesos! 

Fent un viatge per aquests 15 mesos he rigut sola... ens han passat mil i una anècdotes! 

Voleu riure? Us explico una...

Quan l'Arnau tenia un mes vam anar a l'escala a fer una visita i després havíem quedat per dinar amb els amics a una masia genial. Mas Ros (http://www.naturaki.com/masro). Ells hi estaven tot el cap de setmana i nosaltres hi anàvem a passar el dia... 

Just quan anàvem a pujar al cotxe per anar a la masia vaig olorar que el nen s'havia cagat... sense dubtar-ho em vaig asseure i me'l vaig posar a sobre les cames per canviar-li el bolquer. Doncs just treure-li el bolquer i agafar la tovalloleta es va començar a cagar per sobre meu... sí, sí... no parava de fer caca líquida (de llet materna) i l'Alex no donava a l'abast per anar-me donant tovalloletes... entre això i l'atac de riure que em va agafar... vaig quedar ben pringada de merda per tot arreu!!!!!! 

Estava a l'escala, anava a dinar amb els amics i no tenia roba de recanvi... 

Sí, des d'aquell dia vaig aprendre que les mamis també hem de portar roba de recanvi a la bossa del nen! jeje!


Sort que desprès va ser un dia rodó i genial amb amics! 



dissabte, 20 d’abril de 2013

Una experiència llefiscosa amb molt d'art!

M'encanta veure com els nens gaudeixen amb la pintura de dits...La seva curiositat és abismal... és llefiscosa, freda, de diferents colors... la tasten, l'oloren, la miren, deixen traços pel paper... 

L'Arnau encara és petit i em volia esperar una mica... però l'altre dia sopant, agafava el puré amb les mans, s'ho mirava i remirava... es fregava les mans... vaig pensar: li donaré pintura un dia i a veure que passa.

Com ja deien que la tarda de divendres seria passada per aigua... vam anar a comprar les pintures de dits, vaig robar al papa un tros de paper d'embalar però més gruixut que té ell per fer fotos, és com cartolina, i cinta adhesiva. 

Al pis de dalt tinc força lloc i un lavabo amb banyera per anar-hi directes després de la proposta. ;)




Vaig agafar el paper blanc i el vaig posar per tot el 

terra i una mica enganxat a la finestra perquè l'Alex 

també pogués fer-li fotos! I tots contents!




L'Arnau no sabia que passava però estava ben emocionat. El vaig deixar amb bolquer i el vaig asseure al paper. 


Primer vaig tirar-li gotes de pintura entre les cames, ho va tocar amb el dit i DIRECTE a la boca! És normal! Ells tot primer a la boca! De seguida va veure que el gust no li agradava i deia: més més! Volia més pintura! 

Crec que el que li va fer més gràcia va ser veure com queia la pintura al paper o a les seves mans! 




Després ja va veure que podia corre la pintura, i si picàvem deixàvem també pintat el paper, o les cames, les mans, la panxa... es fregava les mans! És llefiscosa i els encanta la sensació aquesta de fregar-se les mans. De fet a mi també m'agrada. I ens fregàvem les mans junts... em va fer "ralet,ralet"... és va pintar la cama i la panxa!!


La veritat és que vam gastar molta pintura... però hi què?? La vaig comprar per això, per a ell! Per gastar-la com ell volgués! 

Així que al final li vaig deixar un dels pots de pintura i va ser quan va gaudir més. Com pesava i estava ben pintat, li relliscava i s'enfadava... però també reia quan aconseguia aixecar-lo, i tirar pintura...




Ens esperava una tarda avorrida de pluja??? 

No ho podíem permetre! 
La vam transformar en una tarda plena de noves sensacions, noves experiències JUNTS. Somriures, carícies i amb un resultat genial! 
Mireu quin mural més bonic ha quedat!!










dissabte, 13 d’abril de 2013

SÚPERMamis???? I el següent, també!!!

L'altre nit, mentre estava asseguda a l'habitació de l'Arnau fent-li companyia a les 4h de la matinada, pensava... Som SUPERamis i més!! 

SUPER mamis!!!! Amb majúscules sí! Perquè desprès de passar-nos nits i nits i més nits sense dormir gaire... ens aixequem al matí amb unes ulleres que t'arriben als peus, amb mal d'esquena i pensant: moriré de son!!!

Però...

Ens arreglem, fem un cafè carregat súper ràpid i cap a la feina! Amb bona cara això sí, i un somriure d'orella a orella quan arribes a la feina!

Jo treballo amb nens, així que a sobre he d'estar a tope d'energia... i quan arribo a casa al migdia per recollir al meu petit príncep que està amb la iaia, he de seguir amb el somriure d'orella a orella i a tope d'energia per:

Jugar, passejar anar al parc, tornar a casa, preparar sopar, preparar banyera, banyar-lo deixant tot ple d'aigua de les esquitxades, posar-li cremeta pel cos, posar pijama, donar sopar, preparar el teu sopar i sopar, posar-lo a dormir... i encara queda tot el pis per anar fent...

Quan ja has acabat tooooooooot, l'energia està a -0... 

Almenys jo vaig de seguida a dormir perquè no se quina nit m'espera... per si les mosques intento anar-hi aviat per poder descansar una mica! 

Amb tot això que us he explicat i que us deu passar a totes... no creieu que som molt més que SÚPERmamis??? ;)

Jo soc afortunada perquè m'encanten els nens, m'encanta la meva feina i m'encanta passar les hores amb el meu petit príncep, per això, tot i estar esgotada molts dies sóc molt feliç!!! 

Gaudeixo de la meva vida tot i que em queixi que dormo poc!!! ;)






dimecres, 10 d’abril de 2013

Un Collage de textures!

Mireu que entretinguts vam estar ahir al vespre! Després d'estar tota la tarda de passeig i comprant els materials!!!



Vam comprar aironfix, paper de seda vermell, paper de pinotxo blau que és més rugós, paper amb estrelletes brillant, boles i plomes.

Vaig posar l'aironfix a la porta d'un armari blanc a l'alçada de l'Arnau. S'ha de posar de manera que la part que enganxa quedi cap a l'exterior! Per poder enganxar i desenganxar els retalls de paper, que li vaig posar en una panera!! 

Va fer un super collage!

Es va entretenir molt més desenganxant els papers i les boletes!! ;)







dimarts, 9 d’abril de 2013

Una necessitat Bàsica per la meva existència... DORMIR! ;)

Quina línia més fina hi ha en els límits
 que volem marcar als 
nostres fills oi?? 
En quin moment del camí se'ns
escapa de les mans??


Portàvem unes quantes nits sense dormir perquè l'Arnau no feia ni el mínim esforç per buscar el seu xumet... quan no el perdia somicava i l'Alex o jo (un cop cada un) ens aixecàvem corrents a posar-li... Hi ha nits que ens hem aixecat sis cops cada un fins ja no poder més i portar-lo al nostre llit per poder dormir tots... però dormir, dormir... Només dorm el nen! Perquè amb lo petit que és ocupa gairebé tot el centre del llit, i el papa i jo en un raconet els dos sense moure'ns gaire...

A mi m'encanta que de tan en tan dormi al meu llit, però cada nit no puc perquè em fa molt mal l'esquena.

Vam decidir que no podíem seguir amb aquest ritme a les nits... 

Així que em vaig passar gairebé tota la nit asseguda al costat de la cuna de l'Arnau sense agafar-lo. Per molt enfadat que estava i rondinés o plorés... no el vaig agafar. 

Al escriure-ho em sento molt mala mare, però ho havia de fer per poder tenir unes nits més tranquil·les. 

No el vaig agafar! Però el vaig acaronar, cantar, parlar, agafar la maneta... que sabés que jo hi era.

No se si ha sigut casualitat o no, però aquesta nit passada ha dormit super bé tota la nit. Dos cops a somicat una miqueta, però dos segons més tard ja s'havia adormit de nou sol.

Això vol dir, que és molt llest i ha captat el missatge de la nit anterior... Sí!
Són molt llestos aquests petits de la casa i de seguida ens prenen el pèl! 
Tot i com ja sabeu, m'encanta que em prengui el pèl, però les nits em superen... i necessito dormir una mica! Sí, soc una marmota... que hi farem! 

Mentre estava fent companyia al meu petit príncep pensava quan se m'havia escapat de les mans aquesta situació del dormir?!  ;)





dimarts, 2 d’abril de 2013

Moments molt dolços amb la millor companyia!! La Mona!

Aquest diumenge vam celebrar la segona mona de l'Arnau!!! 
Vinga a menjar xocolata!!! 

Quan va nàixer l'Arnau vaig tenir molt clar que tindria dos padrines! 

Dos de les persones més importants per mi, i que han marcat el meu camí... Hem crescut juntes en tots els sentits possibles! I des del primer dia han mimat a l'Arnau, l'han cuidat, fet riure, abraçat i consentit... 

Així que a la meva germana i amiga Rut, i a la meva amiga i germana Carmeta, els vam demanar si volien ser les padrinetes del nostre petit príncep!

Les dos van plorar de l'emoció! Va ser un moment molt màgic!




Els quadres amb fotos els hi vam fer per demanar-lis si volien ser les padrines de l'Arnau! I ells sense saber-ho ja li havien comprat una super mona del barça!!!!

Son les més millors!!! El fan molt feliç sempre!







Aquest any! L'Arnau sí que ha gaudit amb la mona!! Li ha encantat la xocolata! Només feia que xupar els peus dels ninos que tenien xoco!!!! ;)

La Rut no hi era i l'hem trobat a faltar... 


Mireu quin SUPER OU!!!

Carme!!! Rut!!! 
Us estimem amb bogeria!!!!!!!!!!!!!