dissabte, 20 d’abril del 2013

Una experiència llefiscosa amb molt d'art!

M'encanta veure com els nens gaudeixen amb la pintura de dits...La seva curiositat és abismal... és llefiscosa, freda, de diferents colors... la tasten, l'oloren, la miren, deixen traços pel paper... 

L'Arnau encara és petit i em volia esperar una mica... però l'altre dia sopant, agafava el puré amb les mans, s'ho mirava i remirava... es fregava les mans... vaig pensar: li donaré pintura un dia i a veure que passa.

Com ja deien que la tarda de divendres seria passada per aigua... vam anar a comprar les pintures de dits, vaig robar al papa un tros de paper d'embalar però més gruixut que té ell per fer fotos, és com cartolina, i cinta adhesiva. 

Al pis de dalt tinc força lloc i un lavabo amb banyera per anar-hi directes després de la proposta. ;)




Vaig agafar el paper blanc i el vaig posar per tot el 

terra i una mica enganxat a la finestra perquè l'Alex 

també pogués fer-li fotos! I tots contents!




L'Arnau no sabia que passava però estava ben emocionat. El vaig deixar amb bolquer i el vaig asseure al paper. 


Primer vaig tirar-li gotes de pintura entre les cames, ho va tocar amb el dit i DIRECTE a la boca! És normal! Ells tot primer a la boca! De seguida va veure que el gust no li agradava i deia: més més! Volia més pintura! 

Crec que el que li va fer més gràcia va ser veure com queia la pintura al paper o a les seves mans! 




Després ja va veure que podia corre la pintura, i si picàvem deixàvem també pintat el paper, o les cames, les mans, la panxa... es fregava les mans! És llefiscosa i els encanta la sensació aquesta de fregar-se les mans. De fet a mi també m'agrada. I ens fregàvem les mans junts... em va fer "ralet,ralet"... és va pintar la cama i la panxa!!


La veritat és que vam gastar molta pintura... però hi què?? La vaig comprar per això, per a ell! Per gastar-la com ell volgués! 

Així que al final li vaig deixar un dels pots de pintura i va ser quan va gaudir més. Com pesava i estava ben pintat, li relliscava i s'enfadava... però també reia quan aconseguia aixecar-lo, i tirar pintura...




Ens esperava una tarda avorrida de pluja??? 

No ho podíem permetre! 
La vam transformar en una tarda plena de noves sensacions, noves experiències JUNTS. Somriures, carícies i amb un resultat genial! 
Mireu quin mural més bonic ha quedat!!










0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Animeu-vos a dir la vostre!