dimarts, 30 de juliol de 2013

AMIGUES? I molt més!

Hola supermamis! Futures mamis i papis!!!

Avui el post el dedico a tres persones molt molt molt especials per a mi i pel meu petit príncep! Les tietes molones!!!

Tinc sort perquè estic envoltada de moltíssima gent fantàstica... em passaria hores anomenant a gent... i persones que en algun punt del camí hi han sigut, per llunyà que quedi. 

Tinc 29 anys i he viscut molt i moltes coses fins ara. Però necessitaria un altre bloc i una altre vida per poder-les explicar totes ;)


En aquest camí he conegut molta gent que m'han ajudat a ser qui soc. Persones que m'han fet feliç, m'han fet riure o plorar, m'han fet odiar, estimar, envejar o admirar... però totes i cada una d'elles em defineix ara. No soc perfecte, ni vull ser-ho, que avorrida seria la vida si tots fóssim perfectes no?! La imperfecció fa que siguem únics i especials.

La meva germana Rut, la Carme i l'Imma són les tietes de l'Arnau. Tres persones molt especials. Amb elles he fet de TOT i sempre hi han sigut en tots els moments. I com no, en el moment més especial de la meva vida, amb el meu petit príncep! Me'l mimen,  el cuiden, el consenteixen... Quan la iaia no el pot cuidar i jo treballo sempre hi son elles. Encara que les avisi amb una hora d'antelació perquè he de marxar corrent a treballar. 

Tinc molta SORT de tenir-les... així que per tots els moments que hem viscut quan érem petites Rut, quan érem joves Carme i Imma, per tot el que estem vivint ara i el que ens queda per viure i descobrir plegades... 


MOLTES GRÀCIES!! US ESTIMEM!!!

L'Arnau, les coneix, les crida pel nom i s'emociona olt quan les veu! Diria que està mig enamorat d'elles... les té ficades a la butxaca ;)

Un altre dia us explicaré la devoció que te pel seu avi, el Iaii que li diu ell. Ben bé que so fets l'un per l'altre! La iaia és la segona mama!!
















Si em voleu votar als Premis Bloc de Catalunya a www.stic.cat, us registreu i em trobareu a l'apartat de micel·lània/personals. Mil gràcies!

diumenge, 28 de juliol de 2013

Mitjons antilliscants a la piscina!

Quin estiu més "descafeïnat" està fent... Sempre que el temps ens ho permet ens agrada anar a la platja o a la piscina! 

La piscina del poble està molt bé i a prop de casa, però el terra és una gran merda!! Molt perillós per petits i grans perquè rellisca moltíssim! No cal corre per patinar... 

Sincerament no se a qui se li va ocorre posar un terra així per una piscina i encara menys com no hi posen una solució! 

Dit això, a grans mals, grans remeis!! Vaig veure un nen que portava uns mitjons antilliscants  i els vam anar a comprar!! Ara l'Arnau pot caminar sol sense por a que caigui... Soc jo la que he de vigilar no caure de culs!

Van molt bé els mitjonets perquè no molesten per nadar! 
Si em voleu votar als Premis Bloc de Catalunya a www.stic.cat, us registreu i em trobareu a l'apartat de micel·lània/personals. Mil gràcies

divendres, 26 de juliol de 2013

MAMA 2.0

Una imatge val més que mil paraules... 

Aquestes mans són meves, i em passo així moltes estones del dia... 

Sí, és el meu petit vici! 
El bloc, la pàgina de facebook, whats i instagram!! 


Reconec que em passaria el dia penjant fotos a instagram, quantes més faig més ganes en tinc de fer-ne més i més... És una veritable addicció!

Perquè aquest post? 

El meu petit príncep també té un petit vici: el pocoyo! Segur per culpa meva... però li encanta! Sempre que veu un mòbil, un ipad o un ordinador demana que li posis el pocoyo. 

Jo era de les que deia que el meu fill noooooo... però reconec que hi ha moments que va molt bé que estigui tranquil mirant els dibuixos. Quan estem dinant amb amics o família. Quan està malalt i no te ganes de res... o altres moments que totes ja sabeu! ;)
Ara hem pactat que veu el pocoyo després de sopar perquè el relaxa abans d'anar a dormir i li encanta. Els parla, els crida pel nom, balla i riu molt. Així que tan, tan dolent no és.

L'altre tarda m'agafava el mòbil i em demanava que li posés. I li vaig explicar que NO, que ara jugàvem amb una altre cosa i que després de sopar ja li posaria. 
Els dos ens vam posar a dibuixar en un paper de terra... de cop jo vaig agafar l'iphone i ha xafardejar. Crec que ja ho faig per costum sense quasi ni adonar-me'n!!! (que trist no?). 
De cop l'Arnau que estava assegut al meu costat em diu: mama! noooooooo! assenyalant-me el mòbil!!!! Quin moc em va fotre! Tenia tota la rao del món. Si jo li dic a ell que no, com li argumento que jo sí? 

Em va fer sentir vergonya de mi mateixa i reflexionar molt sobre la meva actitud quan estic amb ell.

Així que m'he fet un propòsit... mentre estigui amb el nen, deixaré el mòbil a part. Ni whatsaps que no siguin urgents, ni facebook, ni instagram... 

A veure si ho aconsegueixo! Almenys reduir-ho! I 
us confesso que no serà fàcil perquè soc molt addicta!!!!!!!!!

El meu instagram: quintanaanais


Si em voleu votar als Premis Bloc de Catalunya a www.stic.cat, us registreu i em trobareu a l'apartat de micel·lània/personals. Mil gràcies! 

dilluns, 22 de juliol de 2013

Un regal pràctic i bonic. Pastís de bolquers amb pitets de la iaia.

Un regal pràctic??

Un pastís de bolquers!!! Hi ha molts llocs que el fan, però la veritat és que és molt fàcil i ràpid de fer. Us ensenyo com ho vaig fer jo per la Carlota.
















Vaig comprar els bolquers bons, però tot lo altre als xinos ;)

Necessitem:

- Bolquers.
- Base de pastís.
- Gomes petites. Per enrotllar els bolquers.
- Cinta de color.
- Plàstic per embolicar. Jo el vaig agafar transparent amb estrelletes blanques.
- Complements que hi vulguis posar. Jo els dos pitets de la iaia.



Anar enrotllan bolquers i lligant-los amb les gometes. A mi m'agrada més com queda si la part que s'obre queda amagada endins. 










Posar-los a la base de cartró drets i passar la cinta pel voltant perquè s'aguantin. 



Fer el mateix amb dos pisos més.


Posar-li el que vulguis abans d'embolicar. Jo vaig posar dos pitets fets per la iaia. Així que va ser un regal tot fet a mà.




El vaig embolicar amb el paper transparent i vaig posar un llaç. 


Aquí teniu el resultat!! ;) 

Us animo a fer-lo si heu de fer un regal i no sabeu que comprar! 

dijous, 18 de juliol de 2013

Anem descobrint el món!

Vivim en un món tan immens... 

L'altre dia mentre estava banyant-me amb l'Arnau a la platja vaig pensar: que insignificants què som... 


En aquell moments rodejats de tanta aigua, i ell agafat tan fort a mi que no el podia deixar anar i tampoc volia sortir... Només observava l'aigua cap a tots els costats, assenyalava els vaixells que passaven, la gent amb matalassos inflables... però ben forta agafat a mi. Em vaig preguntar: que li deu estar passant pel cap?? 
Per ell són tot coses noves i les va assimilant poc a poc.

No recordo la primera vegada que vaig veure el mar, perquè on jo vivia de Barcelona sempre veiem el mar... De lluny però sempre hi era! És una de les coses que vaig trobar a faltar quan vam venir a viure a Celrà. I ara quan vaig a casa la meva iaia i veig el mar sempre em surt un somriure. M'envolta una sensació molt agradable! 

Com una olor, una cançó, una imatge... Ens envolta tot el cos i ens fan posar la pell de gallina transportant-nos al passat... A aquell precís moment dolç, trist, agradable o dolorós. 

Amb l'Arnau torno a descobrir aquelles petites coses de la vida que ja tenia oblidades o ja les passava per alt! M'encanta!!! 

Obrim bé els ulls sempre... i la ment... 
Gaudim d'aquests moments amb els nostres fills i donem-los el temps necessari per assimilar cada pas. ;)

dilluns, 15 de juliol de 2013

Un camí de felicitat junts i en família!

Molts dies faig declaracions d'amor cap al meu petit príncep... i moltes menys cap a l'Alex, que encara que el critico força és el millor home que puc tenir al meu costat per compartir la vida i aquest camí de ser papis. 


Encara segueixo molt enamorada d'ell i l'estimo amb bogeria!! 




Sí, a vegades em torna boja (i no boja d'amor en aquest cas), em posa/poso de mala llet i em surten xispes... però és que tampoc sóc una dona molt fàcil. A vegades mentre l'estic "renyant" m'he de girar perquè se m'escapa el riure a mi sola de les tonteries que li estic dient... pobret! També ha de tenir moooooooolta paciència... 
Sort que ens ho passem molt bé junts i riem molt de tot. Parlem molt les coses i acabem trobant una solució per tot plegat i plegats! 

Soc molt feliç i ojalà tinguéssim més temps per estar els tres junts. El cap de setmana dura massa poc. Estaria bé que fossin tres dies no?! Dissabte, diumenge i dilluns sense treballar. 

Dissabte mig dia a punt de fer la migdiada!


Aquesta camí ple de noves experiències i nous reptes seria duríssim si no estiguéssim tant units. Perquè com ja he dit mil cops és un camí meravellós i molt bonic, però també és molt dur. 
Nosaltres tenim la confiança suficient per poder parlar i dir-nos les coses, i sobretot i molt important per demanar-nos ajuda mútuament quan tot ens supera! (encara que no sempre arribi l'ajuda en el precís moment que la necessitem ;) perquè quan jo vull alguna cosa, moltes vegades ha de ser en aquell precís moment, ja, ara mateix! No cinc minuts més tard... (encara que no passi res si passen més minuts). Però ssshhhhh això mai li confessaré :p


www.facebook.com/marejoveimoderna

dimarts, 9 de juliol de 2013

Vivim millor si no esperem res dels altres?! ;)

He tingut el bloc una mica abandonat... fem mitges vacances... treballo al matí però a la tarda anem cada dia a la piscina, al parc, a la platja... L'Arnau i jo no parem!! I el papa a treballar! ;)


Un dia amb una molt bona amiga parlàvem de com s'ho fan les mamis solteres amb els peques... Com les/us admiro!!

I un dia d'aquests que l'Alex té molta feina i arriba a casa passades les 12 de la matinada em va venir un pensament al cap: JA SE COM S'HO FAN!!!!!! 
Com que NO esperen res de ningú s'han d'organitzar elles mateixes al seu ritme. No els queda més remei!

Quan no esperes res dels que t'envolten ets més feliç perquè no et decepciones...

A vegades arribo de la piscina tard sabent que l'Alex està a casa i penso: ara mentre jo em dutxo el papa que banyi al nen i li doni el sopar. 
I em diu: no puc estic treballant! És quan em poso de mala llet... 

Sí, m'alegro que tingui feina, i que pugui treballar des de casa, però porta des de las 7:30h del matí treballant i son les 20h del vespre... i jo peno: tens feina però també un fill així que ajuda'm! 

No et demano ajuda perquè sí, et demano ajuda perquè he de netejar les coses de piscina, estendre la tovallola, dutxar-me i rentar-me el cap, banyar al nen, preparar-li el sopar, donar-li, sopar jo i adormir-lo...

Si que ho puc fer jo sola! Però si som dos, perquè ho he de fer jo sola?? ;) 

Tornem al mateix de sempre! jejeje!! Però em segueixo queixant i ho seguiré fent fins que sigui 50-50!! 

A sobre vaig a fer pipi i el nen li plora i em diu: AQUEST NEN TE MAMITIS!!!!! Perdoni vostè! Però que vols que tingui????? 



www.facebook.com/marejoveimoderna