Anem descobrint el món!

Vivim en un món tan immens... 

L'altre dia mentre estava banyant-me amb l'Arnau a la platja vaig pensar: que insignificants què som... 

En aquell moments rodejats de tanta aigua, i ell agafat tan fort a mi que no el podia deixar anar i tampoc volia sortir... Només observava l'aigua cap a tots els costats, assenyalava els vaixells que passaven, la gent amb matalassos inflables... però ben forta agafat a mi. Em vaig preguntar: que li deu estar passant pel cap?? 

Per ell són tot coses noves i les va assimilant poc a poc.

No recordo la primera vegada que vaig veure el mar, perquè on jo vivia de Barcelona sempre veiem el mar... De lluny però sempre hi era! És una de les coses que vaig trobar a faltar quan vam venir a viure a Celrà. I ara quan vaig a casa la meva iaia i veig el mar sempre em surt un somriure. M'envolta una sensació molt agradable! 

Com una olor, una cançó, una imatge... Ens envolta tot el cos i ens fan posar la pell de gallina transportant-nos al passat... A aquell precís moment dolç, trist, agradable o dolorós. 

Amb l'Arnau torno a descobrir aquelles petites coses de la vida que ja tenia oblidades o ja les passava per alt! M'encanta!!! 

Obrim bé els ulls sempre... i la ment... 

Gaudim d'aquests moments amb els nostres fills i donem-los el temps necessari per assimilar cada pas. ;)

Categories: aigua, beach, contacte mar, decobrir el mon, DESCOBERTA, descobrir, fill, mama, mar, mon immens, platja