.JPG)
.JPG)
Una imatge val més que mil paraules...
Aquestes mans són meves, i em passo així moltes estones del dia...
Sí, és el meu petit vici!
El bloc, la pàgina de facebook, whats i instagram!!
Reconec que em passaria el dia penjant fotos a instagram, quantes més faig més ganes en tinc de fer-ne més i més... És una veritable addicció!
Perquè aquest post?
El meu petit príncep també té un petit vici: el pocoyo! Segur per culpa meva... però li encanta! Sempre que veu un mòbil, un ipad o un ordinador demana que li posis el pocoyo.
Jo era de les que deia que el meu fill noooooo... però reconec que hi ha moments que va molt bé que estigui tranquil mirant els dibuixos. Quan estem dinant amb amics o família. Quan està malalt i no te ganes de res... o altres moments que totes ja sabeu! ;)
Ara hem pactat que veu el pocoyo després de sopar perquè el relaxa abans d'anar a dormir i li encanta. Els parla, els crida pel nom, balla i riu molt. Així que tan, tan dolent no és.
L'altre tarda m'agafava el mòbil i em demanava que li posés. I li vaig explicar que NO, que ara jugàvem amb una altre cosa i que després de sopar ja li posaria.
Els dos ens vam posar a dibuixar en un paper de terra... de cop jo vaig agafar l'iphone i ha xafardejar. Crec que ja ho faig per costum sense quasi ni adonar-me'n!!! (que trist no?).
De cop l'Arnau que estava assegut al meu costat em diu: mama! noooooooo! assenyalant-me el mòbil!!!! Quin moc em va fotre! Tenia tota la rao del món. Si jo li dic a ell que no, com li argumento que jo sí?
Em va fer sentir vergonya de mi mateixa i reflexionar molt sobre la meva actitud quan estic amb ell.
Així que m'he fet un propòsit... mentre estigui amb el nen, deixaré el mòbil a part. Ni whatsaps que no siguin urgents, ni facebook, ni instagram...
A veure si ho aconsegueixo! Almenys reduir-ho! I
us confesso que no serà fàcil perquè soc molt addicta!!!!!!!!!
El meu instagram: quintanaanais
Si em voleu votar als Premis Bloc de Catalunya a www.stic.cat, us registreu i em trobareu a l'apartat de micel·lània/personals. Mil gràcies!
Ànims!!!
ResponEliminaNena! Jo també sóc culpable! Algunes vegades també m'ha passat. Procuro tenir-ho present, però no sempre en sóc... aix...
ResponEliminaÀnims!! Jo em consolo pensant que hi ha vicis molt pitjors jejeje muaaa
EliminaA mi també em costa, però ho estic aconseguint. Com que els dos em demanen molt, quan estic amb ells tinc prohibit remenar el telf. si no és urgent... El temps és or i passa massa ràpid per perdrem detalls de la seva evolució. Ara, he de dir que m'he prohibit a mi mateixa fer-me un compte a Instagram i a altres llocs que em piquen la curiositat... Penso que quan siguin un xic més autònoms em podré permetre alguns moments de respir i aleshores serà el moment, per això el meu blog és petitet i casolà.
ResponEliminaÀnims en la lluita!