divendres, 30 d’agost de 2013

Súper-Vacances!!!!!!!!!!!

Que dur és tornar de les vacances... desfer maletes, rentadores, assecadores, guardar-ho tot... 

Tinc depressió post-vacances!!!!!!!!

Dilluns ja començo a treballar i trobaré moltíssim a faltar al meu petit príncep! Vull més vacances!!!! ;) Però tenim sort que hem pogut estar un mes junts.

Feia més de 10 anys que no anava de camping i ja no recordava lo bé que s'hi està. Pels nens és genial, 100% recomanable. 
Fan vida a l'aire lliure, tenen més llibertat, la piscina i la platja a 30 segons... Veia als nens i nenes amb bicis, patinets i sempre amb cara de felicitat. 

En el càmping que hem estat cada dia feien tallers per nens, aquagym i minidisco amb animació pels peques.

Ens ho hem passat súper bé els tres junts! 

Cada dia quan l'Arnau ha fet la migdiada he pogut llegir una mica, si feia sol a la piscina i si no a sota el porxo del bungalow. Era el meu moment relax!
Hem fet de tot ja que el temps també a variat molt i el sol no ens ha acompanyat cada dia...

L'únic "inconvenient" el papa ha dormit al sofà llit i l'Arnau i jo al llit de matrimoni... pobre papi!! ;)




















El que més m'ha agradat del càmping és la piscina de petits, es va fent fonda a poc a poc i poden jugar amb l'aigua pels turmells o entrar fins a dins que els cobreix més... asseure's a jugar a la piscina... sigui com sigui, son ells que decideixen quan mullar-se sencers o no. L'Arnau no volia sortir mai i s'ho ha passat genial. 









Va ser una odissea marxar de casa amb tots els trastos... amb il·lusió... però la tornada amb tooooots els trastos és molt dura, tornar a posar tot al seu lloc mentre a fora fa un sol espaterrant!!! :( 

Ànims a totes les que esteu com jo o les que ja heu començat a treballar!!!

Supermamis!!!!

Si em voleu votar als Premis Bloc de Catalunya a www.stic.cat, us registreu i em trobareu a l'apartat de micel·lània/personals. Mil gràcies! 

dimecres, 21 d’agost de 2013

Quan et fan sentir mala mare... (sense èxit)

Quina ràbia quan et trobes mals professionals pel camí...

No suporto quan intenten (sense èxit) fer-me sentir malament i mala mare pel que faig amb el MEU fill... Meu! No seu!!! 

Quan vaig a la revisió de l'Arnau estaria molt bé que em recomanessis, aconsellessin, expliquessin... Però no que em diguin el que he de fer i em mirin malament per no seguir les seves regles!

Avui primer perquè portava el xumet, segons ella, ja li he de començar a treure perquè als dos anys fora! Cosa que no hi estic d'acord! Cada nen és un món, i ja arribarà el seu moment... No ha de ser estrictament als dos anys! Ara li fa mal la boca i si no té el xumet té tota la mà a dins... 

També perquè no s'adorm sol i l'adormo en braços!!! Perdona??? Que a cas l'adorms tu?? Doncs jo ho faig com em va millor a mi. A nosaltres. Un dia em va dir que també era un aprenentatge posar-los a dormir sols i marxar, que havia de deixar que s'independitzes o algo així... no recordo exactament les paraules. Però sí recordo que l'Arnau encara no tenia l'any i que quan vam sortir de la consula l'Alex em va dir: Ho veus!!! S'ha de dormir sol. Cosa que vaig contestar que NO. ;)

Després perquè menja xocolata, és molt petit diu! Però també diu que ha de menjar el mateix que jo, i jo en contra la meva voluntat menjo xocolata ;)

Per últim em pregunta si juga a joc simbólic!? (Imitar situacions de la vida quotidiana), però si encara no li toca... Té un any i mig! Estem fent la revisió dels 18 mesos! Vols que surti deprimida de la visita pensant que no fa el que em preguntes?! :s

Espero que tingueu més sort que jo amb les revisions dels petits!

Per a mi un BON professional és aquell que t'aconsella, t'escolta i et recolza, estigui més o menys d'acord amb tu. 

Perquè res és tan bo ni res tan dolent... 

El camí de la maternitat és difícil i anem aprenent sobre la marxa... La gent que ens envolta esta per donar-nos suport en les nostres decisions perquè sempre ho fem el millor que podem i sabem! 

Sort que estic força segura de tot el que faig amb el meu petit príncep! És un nen estimat i molt feliç... (tot i que porta uns dies enfadat amb el món perquè li surten quatre queixals i ha estat amb otitis...)


Mares joves i modernes, BON ESTIU!!!!!

Si em voleu votar als Premis Bloc de Catalunya a www.stic.cat, us registreu i em trobareu a l'apartat de micel·lània/personals. Mil gràcies!

dimarts, 13 d’agost de 2013

Juguem, experimentem i descobrim!

Algunes propostes que hem fet aquest estiu. 

Una tarda de mal temps a la terrassa...




Un matí de sol amb picineta i pilotes!


Experimentant amb macarrons!!! Es passa molta estona entretingut jugant-hi! Emplenant i buidant els pots, agafant amb la mà o amb els estris... Transportant-los d'un recipient a l'altre o de la safata a on soc jo. 
Li ensenyo que no es llencen a terra i ho respecta força! Hi juga assegut amb la safata a terra o sobre el moble! 



Sembla mentida tot el que està aprenent amb la safata de macarrons. 
Mentre va jugant el seu cervell va fent moltíssimes connexions. Aprenentatges que fa al emplenar i que no li càpiguen tots els que hi ha, el soroll que fan els macarrons al posar-los en un recipient de plàstic o en el d'alumini, agafar-los amb la mà o amb el cullerot...

Els nens aprenen JUGANT! 
Posem al seu abast coses que els motivin, que els facin explorar... Com el tacte de la pintura i el traç sobre el paper o sobre la pròpia pell... 

Les safates amb diversos materials. 

La descoberta del que es pot fer amb tot allò que poden veure i tocar. Esforçar-se per aconseguir el que volen i també aprendre la frustració animant-los a tornar-ho a intentar.

Mares joves i modernes, BON ESTIU!!!!!

Si em voleu votar als Premis Bloc de Catalunya a www.stic.cat, us registreu i em trobareu a l'apartat de micel·lània/personals. Mil gràcies!

dilluns, 5 d’agost de 2013

Vacances començades amb el peu esquerra!

Tot l'any esperant el mes de vacances per començar-lo amb el peu esquerra!!!! 
El primer dia de vacances el petit príncep es desperta amb febre... ha estat tres nits i dies entre 39-40 graus, li anava baixant i pujant... otitis i faringitis... Dormint molt poc a les nits...

Així que els quatre primers dies de vacances aïllats a casa... i avui està millor però tampoc per anar a la platja o a la piscina amb aquesta calor insoportable... 

Pensava: S'ha de posar malalt quan començo vacances?!?! 
Però per altre banda, millor perquè anar a treballar havent dormit tres hores (no seguides), és mooooolt dur.

Així que això ja comença a assemblar-se més a les vacances! Almenys hem pogut anar a l'espai a passejar. I gastar... ;)

El papa treballa molt aquets dies i estarem solets el peque i jo, però s'ha reservat una setmana per nosaltres en exclusiva i anirem de càmping!! ;)

Ens recomaneu llocs per anar a passar el dia ara a l'estiu??

Tinc ganes d'anar al Aquàrium de Barcelona, a les platges més boniques de la costa brava, a fer algun camí de ronda, a visitar el casc antic de Pals o Peratallada... i piscina i més piscina que està al costat de casa i és més còmode!

Jugant amb la sorra, banyant-nos i fent el pallasso... ;)


Ara aprofitaré que l'Arnau fa la migdiada per fer-la jo també! ;)

Mares joves i modernes, BON ESTIU!!!!!

Si em voleu votar als Premis Bloc de Catalunya a www.stic.cat, us registreu i em trobareu a l'apartat de micel·lània/personals. Mil gràcies!

















dijous, 1 d’agost de 2013

#MedulaparaMateo

Bon dia a tothom!!!

Moltes de vosaltres ja haureu vist la pàgina de facebook "Médula para Mateo"
És un nen de dos mesos que té leucèmia i necessita l'ajuda de tothom per aconseguir una medul·la compatible. Fer-te donant és molt fàcil. Només et treuen sang i et fan un estudi genètic. Si fossis compatible et truquen. 

El meu pare va tenir leucèmia i em van treure sang però ni jo ni la meva germana vam ser compatibles amb ell. Per sort al final no va necessitar cap trasplantament  però hi ha molta gent pel món que sí en necessita, i en Mateo és un d'ells. Així que si us animeu al Trueta de Girona et pots fer donant. I diria que gairebé a totes les ciutats. 

És important perquè sempre pensem que no ens tocarà a nosaltres, ni a cap de la família, ni als amics més propers... però el càncer està a l'ordre del dia. Sort que cada vegada és més combatible i es salva moltíssima gent. Però per salvar vides ens necessiten. Necessiten molta sang i trasplantaments. Ah! i seguir investigant... (cosa que amb les retallades cada cop és més difícil).


Tot el nostre suport amb els seus superpapis!!! Molts ànims i energia des de Girona!